L'1 de setembre de 1987 va arribar Mila al C.P."José Mª Oltra" juntament
amb un altre grup de mestres. Va arribar sense fer soroll i després de
quasi 27 anys, el passat 31 de gener de 2.014 es va acomiadar de la seua
tasca docent. S'ha jubilat sense fer tampoc molt de soroll, com era el
seu desig, encara que per part dels seus companys i companyes no quedara
molt clara eixa eixida de puntetes i, és per això, que jo, company
d'ella al llarg de 25 anys, voldria rendir-li el reconeixement que
com a persona, mestra i amiga es mereix i que la resta de la comunitat
educativa del C.E.I.P."José Mª Oltra" també s'assabentara d'aquest
homentage a una mestra amb total dedicació a la seua tasca educativa.
Mila és una persona vital amb una gran força interior, la
qual cosa li ha ajudat a superar moments difícils en la vida i
espantar-los encara que la processó va per dins, com es sol dir. Ha
estat sempre una persona treballadora, honesta i responsable, sempre al peu del canó,transparent, sense enganyar a ningú, mai ha mostrat dues cares en la vida, és de les que veus vindre de cara, i de les que ha assumit responsabilitats més
enllà de la tasca tutorial, i ho ha demostrat pertanyent al llarg de
molts anys als equips directius del col.legi, i fins i tot, assolint la
direcció del mateix. Pere a ella el seu cole era especial i des de que
va arribar a Moncada va romandre sempre en ell, tot i coincidint en la
seua ubicació a la barriada on ella viu.
La seua dedicació i el seu amor per l'ensenyament és algo palés i moltes
vegades ha afirmat que si tornara a nàixer tornaria a ser mestra, cosa
que coneguent-la ni ho dubte un moment. Ha estat mestra en cos i ànima
però també és una persona solidària i compromesa socialment sense escatimar energies en l'ajuda a les associacions sense ànim de lucro del seu barri i del seu poble. També cal esmentar la seua dimensió d'amiga puix sempre que ha oferit la seua amistat ha estat de veritat, de tot cor i saps que pots contar amb ella.
Des d'aquestes línies li desitge gaudeixca amb plenitud d'una mereixcuda
jubilació i puga fer aquelles coses que per motius laborals no podia
fer i espere seguir contant de la seua amistat que valore com un
vertader tresor.
Gràcies MESTRA, gràcies COMPANYA, gràcies AMIGA, GRÀCIES MILA.
Pep Arbiol
